Com cada any, el festival ret homenatge a un personatge/banda que han marcat la història de la música, Ramones, The Cure, David Bowie, l’Elvis Presley, Sex Pistols, les Pussy Riot i la Tina Turner han estat les bandes escollides en anteriors edicions, i aquest any la banda escollida són els nord-americans FUGAZI, amb els quals ens hi sentim molt identificats. Si fóssim fans d’algú, ho seríem d’ells segur!!!

FUGAZI és una banda nord-americana de post hardcore formada el 1986 a la ciutat de Washington DC. Coneguts per la seva postura ‘fes-ho tu mateix’ ‘do it yourself’, la seva manera independent de funcionar i la seva reticència davant la indústria musical, aspecte que també implementen a la seva discogràfica, Dischord Records.

Fugazi es va formar el 1987, amb el bateria Brendan Canty, el baixista Joe Lally i els guitarristes i vocalistes Ian MacKaye i Guy Picciotto (de Rites of Spring, considerada la primera banda emocore), que inicialment havia estat en els primers cinc concerts com a convidat abans de passar a ser un membre definit. Músics xops des de molt joves pel moviment punk, es van donar a conèixer com a Fugazi per la seva manera de funcionar: cinc dòlars per concert, cap tipus de promoció a través de videoclips, deu dòlars per disc; en síntesi, creant una resistència a la tendència general del mercat nord-americà ia l’estil de vida dels Estats Units. Fugazi sempre va ser conegut per la seva posició política, van recórrer el món promovent un estil de vida sa i criticant les corporacions.

Ian MacKaye, respectat músic parteix de bandes pioneres i influents del punk i el hardcore com van ser Teen Idles i Minor Threat, va formar després una altra banda anomenada Embrace amb un so a mig camí entre Minor Threat i Fugazi, diferent del hardcore ràpid que el va caracteritzar. Després va formar Fugazi, l’estil del qual és difícil d’encasellar. La seva música, omple d’expressions originals i experiments, barreja elements del dub/reggae amb l’energia del punk i el hardcore. Al seu estil l’han anomenat sovint posthardcore.

El seu estil original i ple d’energia va ser imitat per uns altres: aquest corrent va rebre els noms de So Washington o So Dischord (pel nom de la discogràfica que porta MacKaye).