No hi ha gaire lloc per l’optimisme a “Tecno Realista”, el vuitè disc de Joan Colomo. Recull de melodies amables que contrasten amb un missatge incòmode i de vegades fins i tot desesperançador. Reflexions des del sofà d’un home blanc normatiu i relativament acomodat en aquesta despietada però entretinguda etapa del capitalisme tardà.

Entre la crònica i el diari personal, les cançons parlen sobre la inèrcia quasi suïcida d’un sistema al qual no li importa la integritat física i psíquica de la majoria d’éssers vius que habiten al planeta.

Sense projectes de futur i embadalits per la nostàlgia, vivim en una espiral acceleracionista que ens aboca a un precipici on l’única sortida sembla ser la darrera troballa tecnològica.

No exempt de contradiccions aquest disc és un producte de consum que canta contra la societat de consum i el deliri extractivista que la sustenta.

<< BANDES