En Joan Colomo és de la família de l’Arcada Koncerts, el seguim la seva evolució des dels inicis amb Zeidun —parlem de 24 anys enrere— i la veritat és que pocs personatges saben transmetre les sensacions com l’amic Colomo. Com a anècdota, al primer MiniBeat va venir a actuar en solitari, i com novells que érem tots, es va disposar a tocar una versió del “sol solet” …sort que l’Arni estava a prop i el va aturar: “Joan que fas!!! aquí no volem música infantil” …al MiniBeat volem transmetre sensacions als més petits, tractar-los de tu a tu i amb el respecte que es mereixen.

No hi ha gaire lloc per l’optimisme a “Tecno Realista”, el vuitè disc de Joan Colomo. Recull de melodies amables que contrasten amb un missatge incòmode i de vegades fins i tot desesperançador. Reflexions des del sofà d’un home blanc normatiu i relativament acomodat en aquesta despietada però entretinguda etapa del capitalisme tardà.

Entre la crònica i el diari personal, les cançons parlen sobre la inèrcia quasi suïcida d’un sistema al qual no li importa la integritat física i psíquica de la majoria d’éssers vius que habiten al planeta.

Sense projectes de futur i embadalits per la nostàlgia, vivim en una espiral acceleracionista que ens aboca a un precipici on l’única sortida sembla ser la darrera troballa tecnològica.

No exempt de contradiccions aquest disc és un producte de consum que canta contra la societat de consum i el deliri extractivista que la sustenta.