BALAGO

Procedents de la Garriga, balago s’han convertit en una de les poques bandes que exemplifiquen a la perfecció allò que hauria de ser la música del segle XXI; una evolució constant en el so buscant obrir nous camins a partir de l’experimentació.

L’any 2001 surt a la llum l’àlbum “Erm”. S’hi comencen a entreveure quines són les intencions de la banda, plasmar un llenç sonor que parteix de l’abstracció i suposa una crònica a càmera lenta del desànim i el buit.

El pas següent en aquest procés d’aprenentatge, reinvenció i reubicació musical és l’aportació del sampler i les programacions que s’han fet amb el control del so del grup. Així, llancen “El segundo pis” l’any 2004, un disc de sintaxi complexa i heterodòxia formal, quaranta minuts de tristesa demolidora i inesborrable.

L’any 2008 arriba de la mà de David Crespo, aquesta vegada en solitari, d’aquii, un àlbum marcat per la tragèdia. El tercer disc de balago és una obra majúscula de redempció en clau de radical aïllacionisme.

Amb “Extractes d’un diari”, editat el 2010, més rítmic, extrovertit i melòdic que els seus predecessors, explora el maridatge entre els paisatges sintètics de regust fantasmagòric, la psicodèlia pop i la malenconia urbana a través de breus instantànies sonores.

L’abril de 2013 publiquen el seu cinquè àlbum “Darder”, un emocionant, dinàmic i noctàmbul còctel dark ambient, krautrock eteri, kosmische malenconiós i fins i tot post-dubstep que sembla oblidar alguns dels referents amb què sempre s’havia associat al grup. En aquest disc reinventen una fórmula musical sense trair ni desviar-se del que sempre ha estat objectiu prioritari del projecte Balago: commocionar el públic amb discos que, malgrat la manca de llum i esperança, malbaraten emoció i sensacions.

Amb la complicitat de

<< BANDES

Festival familiar de música alternativa de Granollers

A %d bloguers els agrada això: