Camping és una de les bandes de les quals més il·lusió ens fa de tenir al cartell del MiniBeat del proper 20 de setembre, no perquè siguin caps de cartell, nosaltres no en tenim, totes les bandes tenen el mateix cos de lletra, però els Camping són especials… són especials  perquè dos dels seus components van iniciar l’aventura del MiniBeat amb nosaltres, perquè fa nou anys que van deixar els escenaris i ara tornen, perquè la seva música transmet, i transmet molt, perquè van triomfar a la seva època però no van arribar a tenir el reconeixement que es mereixien, perquè fan el que els rota, i es nota,  perquè han vingut a tocar almenys tres vegades al Fusiònica (l’altre festival que organitzem des de fa 23 anys) i sobretot… perquè són de Granollers i això encara té més mèrit, que una ciutat dormitori pareixi una banda d’aquest nivell, és per treure’s el barret.

Quan una banda compon al marge de les tendències i escenes o quan un grup s’enclou durant mesos treballant les seves pròpies idees, deriva inexorablement cap a l’exploració i anàlisi de les possibilitats gairebé infinites del so, contextualitzant tots els seus vèrtexs i estudiant les seves fugues i connexions. Si es tracta de pop-rock, gairebé sempre torna al punt de partida, a l’origen del gènere, a l’essència d’una idea. Si aquesta banda és Camping, l’estudi i la computació del gènere serà fagocitat, digerit, i tornat a canviar en un nou so, obligant el pop-rock a fer buit a un nou subgènere, un únic i exclusiu d’aquesta banda catalana que no para de renovar-se a cada disc.

Si en alguna cosa coincideixen tots els temes dels Camping és en l’ambient enrarit i en la tensió que aconsegueixen crear, ja sigui amb línies de baix saturades, les guitarres distorsionades o amb els seqüenciadors, aconseguint així causar una sensació de neguit i angoixa que només desapareix quan, passat uns instants sorgeix un esclat, una explosió, i tots els instruments conjuntats perfectament aconsegueixen alliberar la tensió amb un desplegament de grandesa i violència, que els situa en el pòdium del post rock del nostre país.