Després de l’extraordinari Pomes Agres, un debut aclaparador que oferia dosis d’energia i malenconia difícils de trobar en el mateix disc, el segon treball de Les Cruet era un repte difícil d’encarar. Si a això hi sumem un petit canvi de formació (Pau Albà, batería de Les Sueques i Unfinished Sympathy, s’incorpora a la banda), és fácil d’entendre que les espectatives cap al segon treball de Les Cruet fos alta.

Però Cérvols, astres no decep. Manté viva aquella màgia ancestral, emotiva i esquerdada, que fa de Les Cruet un dels grups de punk més personals que hagi parit l’escena catalana. Atmosferes contundents, guitarres fosques, alhora que delicades i ingràvides, i una veu que va per lliure i s’ho emporta tot cap a un territori tràgic, on riure i plorar formen part d’una mateixa acció, sempre a flor de pell. Perquè d’això va la música de Les Cruet, de sentiments soterrats, recollits entranyes endins i escopits amb força contra un horitzó que s’apaga.

En aquest nou treball, coherent amb el seu debut, la contundència rítmica i la ràbia s’apaivaguen un xic per deixar aflorar tot de matisos que ens demostren, si és que encara hi ha qui ho dubta, que el punkrock és molt més que eslògans repetitius i tornades hooligans. Només cal escoltar una cançó com Crits per adonar-se que la capacitat de generar emocions complexes i gens prefabricades, continua sent el punt fort de Les Cruet. Una sensibilitat genuïna que no queda neutralitzada pel volum i la distorsió, ans al contrari.

La naturalesa com a refugi i com alternativa a una civilització corcada és el nucli conceptual del disc. A través de joies com Esquirol o Sota tan de tot, més properes a un cert indie melancòlic i intens, les lletres dibuixen una sèrie d’imatges dominades pels animals i els elements (el fred i el vent, sempre presents), alhora que la música projecta tot de sensacions agredolces, una mescla que defineix a la perfecció l’univers de la banda. També ho aconsegueixen a Formigues i cigales, un himne trist que s’esquerda a la gola, o a la més arrauxada 2 de Març, un hit amb una de les arrencades mes encomanadisses i electritzants de tot el disc.

Ja ho veureu, després de mantenir Cérvols, astres en el reproductor durant dies, només hi ha una conclusió possible: les cançons de Les Cruet no s’escolten, les cançons de Les Cruet es senten, amb la pell i amb els ulls, se’t posen al cor i se t’emporten el cos, perquè les cançons de Les Cruet són alguna cosa viva (alguna cosa que t’acompanya), una emoció que s’enfila per l’espinada i s’instal·la a sota el pit.

Text per Ramon Mas