Lu Rois

Lu Rois, compositora, pianista i cantant, que ens vindrà a presentar en solitari el seu segon treball discogràfic “Clarobscur” (Hidden DIY, 2017).

En aquest“Clarobscur”, la Lu Rois es presenta en format trio al costat de Joana Gomila (contrabaix) i Núria Galvañ (violoncel), però no es queda aquí, compta amb col·laboracions estel·lars com la de Espaldamaceta – veu en Paradisos artificials i guitarra a Posidònia – (on també col·labora el músic Gerard Joan amb percussions), Carles Belda (acordió diatònic) i Isabelle Laudenbach (guitarra flamenca) a “Silvestre” o “Vale Penini” amb el violí a “Que plogui tant com vulgui” i “Posidònia” i Sònia Arias (gralla) a “l’Hora de l ‘Atzur”.

En aquest nou disc, gravat als estudis Medusa de Barcelona, mesclat i masteritzat per Yves Rousell, Lu Rois pinta un quadre de sonoritats infinites i figuracions d’un realisme màgic. Al llarg dels onze temes que configuren el disc, Rois retrata un univers dual, ple de crueltat i amabilitat, esperança i acció, llum i tenebres… sense amagar cap detall. Ens captiva en cada cançó amb melodies hipnòtiques i addictives: Els màgics cants de sirena de “Posidònia”, la veu amagada, del doble ‘jo’, a “Doppelgänger”, ens corprèn amb el dolor asfixiant de la “Ruda” I el xoc de realitats en esvair els “Paradisos artificials”, ens abraça amb “És per tu”, ens eleva fins als núvols amb “Que plogui tant com vulgui”, homenatja el seu origen “Silvestre” i obre clars en “Bosc Endins”. Amb la seva veu embruixada i el seu piano, Lu Rois es mou entre el folk de cambra, el minimalisme ambiental i les balades intimistes. Envoltant i embriagant l’oient amb una sonoritat cinematogràfica i una sensibilitat desbordant.

Fent un repàs a la trajectòria de la Lu Rois, el desembre de 2014 presenta el seu primer àlbum, “Camí del Far” (2014); una proposta molt personal, plena de sensibilitat i emotivitat. Esdevé un profund trajecte introspectiu amb el que l’artista aconsegueix convertir en cançó intenses vivències personals.

Com a resultat, hi trobem una sorprenent maduresa compositiva: lletres de gran intensitat acompanyades per una música capaç de fer viatjar l’oient per diversos estats anímics i una veu ben especial, dolça i vibrada.

Sense grans ornaments, ni un arsenal d’instruments, tan sols amb la seva veu i el piano, és capaç de crear atmosferes cinematográfiques embriagadores. Així ho referma al seu nou treball, “Cau de Lluna” (2016). Un EP de quatre cançons – preludi del seu proper álbum – en què Rois es presenta amb llum pròpia, la llum de la lluna que brilla malgrat ser enmig de la foscor. Quatre temes plens de força i seguretat, nous registres tímbrics i noves sonoritats.