Hi ha alguna cosa heroica en el naufragi. I sí, sona contradictori però és així: la derrota o t’enfonsa o et fa inflar el pit, aixecar el cap, mirar la vida cara a cara i tirar pel dret. Els accidents et fan fort, cop a cop i hòstia a hòstia.

Hi ha molt d’això en el nou miniLP de Saïm, el seu debut per a Bubota Discos i la confirmació de totes les virtuts que intuíem al seu anterior QWERTY. No només perquè es digui literalment Accidents, sinó perquè cada una de les seves cançons sembla parlar a parts iguals de la fallida i el seu remei, de la caiguda i el ressorgiment, i amb cada escomesa sembla més dur i més fort i més heroic, amb aquelles tornades incontestables, plenes de convicció, sang i suor.

 

En aquest nou dic, Joan Roig (ja un veterà de l’escena mallorquina, encara recordat pel seu treball al front dels seminals Shenobi) mostra la seva faceta més pop, més vulnerable i honesta, sense renunciar en cap moment a aquella cruesa punk dels inicis, accentuada a cada compàs pel baix i la bateria dels germans Natàlia i Daniel Gómez (exPujà Fasuà tots dos). En format trio, Saïm poden presumir de tenir un dels directes més contundents i eufòrics de l’illa, sempre dispostos al combat cos a cos.

Resulta impossible no sentir-se arrossegat per cançons com “Octubre” o no reconèixer-se identificat en lletres com les de “Tangències” o, de fet, de punta a punta d’un treball format per 8 himnes estibats de nirvi, vida i fel. Amb “Accidents” Saïm donen una passa de gegant en el seu peculiar trajecte, un que fa de cada hòstia una bona raó per tornar a aixecar-se a esperar la següent. Més fort cada cop fins que els accidents no puguin tombar-nos.