Entre la calor de les entranyes i la fredor del metall hi ha les cançons del primer disc de Serpent. La seva música podria ser el so d’un batec dins una caixa toràcica de plom, el so d’alguna cosa que vol sortir i no pot, la ràbia que es conté i es deslliga al mateix temps.

Aquí el posthardcore atòmic de bandes com Fugazi, Drive Like Jehu o Hot Snakes juga amb la vessant més verinosa del punk primigeni: Stooges, Wipers, Misfits també ressonen en un ressò misteriós, obtús i desesperat.

Serpent és una bombolla de vísceres des d’on els seus integrants poden confabular a les seves fantasies amples de venjança i revolució, i abocar-les cap a una realitat externa i incerta. Totes les peces semblen encaixar en un trencaclosques on també sembla necessari que hi hagi un cert desencaix. A les estructures, al so, a les bateries, a les lletres: un desfalc premeditat, una bona dosi d’energia posthardcorere que mereix la teva atenció.

<< BANDES