L’ocell de foc (Firebird, en anglès) és un ésser mitològic, una bellíssima au de plomatge resplendent, que suposa alhora una benedicció i una condemna per a qui s’atreveixi a capturar-lo. Aquesta ambivalència està molt present en Firebird, el primer disc en solitari de Xavier Calvet, l’incombustible líder de la banda de punk rock Bullitt.

El disc es descobreix com una mena de ‘roadtrip’ que transita per alguns dels paisatges del so típicament ‘Americana’ (amb ressons als primers Wilco, a The Jayhawks o al Ryan Adams) sota un mantell de melodies eminentment pop, una cosa que ja és marca de la casa a tots els discos signats per Calvet. Els textos recullen algunes de les seves vivències dels últims anys, amb interessants reflexions sobre la vida, la mort, les relacions humanes i els sentiments oposats, sovint contradictoris, que sorgeixen d’aquestes.

Gravat  entre Cal Pau i Ultramarinos Costabrava, Firebird conté 12 evocadores cançons, algunes de les quals ja hem pogut escoltar prèviament, interpretades per Calvet amb l’única ajuda de la seva guitarra acústica. És el cas de ‘Lovelight’, ‘Little Girl’ o ‘Fall Out Boy’, peces originalment folk-pop que en aquest llarg debut apareixen perfectament vestides i protegides per bons i vells amics, músics de la talla de Vidal Soler (Copa Lotus – guitarra elèctrica, lap steel, mandolina), Guille Caballero (Els Surfing Sirles – Joan Colomo, teclats), Marc Clos (Nueva Vulcano – The New Raemon, percussions, vibràfon) i el mateix Santi Garcia (No More Lies – Jeremy Enigk, baix), exercint de músic i també als comandaments de l’enregistrament i la producció. Completen aquest ‘dream team’ disposat a assaltar la carretera per defensar Firebird en directe dos grans bateries, els dos companys d’aventures de Calvet, com són Enric Pla (Bullitt) i Víctor Garcia (Saint Tropez – The Unfinished Sympathy – Jeremy Enigk), també encarregat de masteritzar l’artefacte. Junts broden un disc variat però compacte, amb moments molt sentits (la inicial ‘The Grey Lane’ i ‘In My Dreams’ aborden la pèrdua d’éssers estimats des de l’espiritualitat) al costat d’altres més eixerits i lleugers (el títol ‘Honolulu’ el diu tot i ‘Summer Promotion’ és pur power pop en l’ona dels seus admirats Fountains of Wayne). Menció especial mereixen la springsteeniana ‘Say Stop’, la declaració d’amor que és la preciosa ‘Be With You’ i, sobretot, l’encarregada de tancar el disc, ‘The Ballad of Fermí’, un emotiu mig temps amb ressons als Jimmy Eat World més èpics del ‘Clarity’ que compta amb la col·laboració de Fermí Roca (Bescuit) a la bateria i que va ser pràcticament composta i gravada durant les sessions a Cal Pau.

Com un ocell de foc, el bo de Xavier Calvet se serveix de les ales incandescents que li brinda la música per compartir els seus records i reflexions. Com un ocell de foc, el músic de l’etern somriure brilla com mai en aquestes cançons plenes de sinceritat i emoció.

Texte per Lluís Benavides